L'Aleix va créixer mirant l'estany de Banyoles, i l'Ànnia, les cases de colors de l'Onyar. Dues ciutats a vint minuts l'una de l'altra, i dos camins que, sense saber-ho, anaven cap al mateix lloc.
Des que ens vam trobar, ho hem anat vivint tot junts: els viatges, les rutines de cada dia, les rialles, les excursions amb en Teddy i en Bup i les estones inoblidables amb la família i els amics. Girona s'ha convertit en casa nostra, però hem descobert que casa, de debo, és allà on som tots dos.
Un capvespre a Menorca, amb el sol fonent-se al mar, va arribar la pregunta. Entre nervis i rialles, la resposta va ser un sí ben fort (la foto en dona fe!).
Ara volem celebrar-ho envoltats de la gent que estimem, de vosaltres, que ens heu acompanyat fins aquí. Perquè si alguna cosa tenim clara és que, de tots els camins, ens tornaríem a escollir. I no ens imaginem aquest dia sense vosaltres.
Ànnia i Aleix
